Sempre ens diuen que aprendre una llengua nova ens obre un munt de possibilitats, però sovint ens hem d’esperar a sortir de l’institut (sigui amb els intercanvis o quan acabem els estudis) per comprovar-ho.
Aquest curs, a l’optativa d’alemany de 3r d’ESO estem fent uns projectes una mica diferents que ens permeten practicar la llengua i conèixer gent des de l’aula.
Intercanvi de correspondència amb Ucraïna
Els alumnes d’Ucraïna -de la ciutat de Zaporozhye- tenen una edat i un nivell d’alemany semblant al del nostre alumnat i la idea és que puguin posar en pràctica en un context real tots els aprenentatges i progressos que fan a l
’aula. Per a fer-ho ens hem organitzat en parelles o grups de tres: cada alumne d’aquí té una parella i és amb qui s’envien totes les cartes, postals…
De moment els alumens de 3r ja saben presentar-se, parlar de la seva família, explicar les seves aficions, parlar d’animals domèstics… I tot això és el que van explicar en alemany a la seva primera carta -la de presentació-. És interessant posar en pràctica tot allò après i veure que el teu interlocutor t’entén. Això els fa sentir competents lingüísticament i aquest és un dels motor per mantenir l’interès per aprendre una llengua.
Per la segona carta que vam enviar -una postal de Nadal- no només van aprofitar els coneixements que tenien sinó que van haver d’aprendre d’altres expressions nadalenques i van necessitar fer un esforç extra de vocabulari per mirar d’explicar als ucraïnesos tradicions tan especials com la de fer cagar el tió.
Més enllà de la llengua
Més enllà de treballar l’expressió i la comprensió en llengua alemanya en un context real, aquest projecte permet a l’alumnat conèixer tradicions i costums d’un altre país: han vist que tots tenen una manera d’escriure (cal·ligrafia) semblant, que tenen un alt orgull nacional, que tenen unes tradicions diferents… I també n’estan sorgint algunes amistats.